Frustració V1

Hi ha dies que to allò que surt, si surt, surt mai, diguem-li avui,
i jo no sé si són dimonis o l'autosuggestió que t'arrossega,
però ahí estàs, flotant, en un estat mental entre tristesa i ràbia
que no para, car no pots parar-la, i és un tímid goteig de merda
que com més n'hi ha menys t'acostumes. I qui trenca el cercle?
Pensa, potser no és una roca, és una pedra, i avui no,
però potser demà saps com saltar-la, i això és prou,
o saps fer-la més petita, més lleugera, pots carregar amb ella
una volta siguen tot pedres de riu, però tampoc tan fàcil,
procastinar no és sempre solució, potser hi ha més: busca,
jo ací estic, buscant, entre poemes de merda,
com si algun sonara bé car per a mi avui la frustració
no és altra que haver matinat tant que la poesia encara dorm.