De trencar plats que són principis

Fins a quin punt se'n diu principis si ja no creus en ells?
Fins a quin punt s'ha de mantindre'ls, sense sentit,
com a una càrrega més que aixafa el muscle a cada passa...
Prou! Això està clar, vull dir, de xovinisme no en vull cap,
i poc barrot més gros que no ser lliure amb un mateix,
però no és això, no és tan lògic, com sé jo si crec en ells?
Potser costum o tradició, potser traïció una volta em falle,
però ara toca ser valent, trencar alguns plats, i si això falla, fàcil,
en trencaré uns quants més, que de canviar sempre s'és a temps,
de quedar-se quiet també, però s'avança més, i el full s'acaba.