Una altra nit de merda sense dormir

Una altra nit de merda sense dormir, ho vaig assumint,
ja ni ho intento, passar hores donant voltes al llit,
i em dic, dóna-li voltes a la vida, i ací estic,
fart. Fart d'un món de merda i de callar, se'm sent?
Que un es fa vell i a més vell més mort i menys ganes,
menys ganes de callar i de callar les punyades.

I què vull dir? Què vull criticar? Què no? Món de merda,
no, mira, merda que hem fet d'aquest món, quin fàstic,
la perspectiva ensenya que açò és tot mentira, tot,
crits de rebel·lia en xarxes socials que criden i criden
i ningú sent que ningú sent els crits i que els crits són res,
que són bits i els bits no es manifesten, tots savis,
retweet a en França es manifesten i va tot millor,
i el retweet no canvia res, i les manifestacions no canvien res,
que no, traure dues banderes una tarde de merda no fa res,
no fa res a ningú més que a qui treballa a la nit i vol dormir,
que cremar contenidors queda molt èpic per a fotos,
queda molt rebel i molt conscienciat, bogeria,
però els contenidors els paguem natros, les vagues ells,
l'enemic porta corbata, no un casc d'antidisturbis,
disparar contra les gotes no tanca l'aixeta, no és tan difícil,
i així estem, i tant que fa, com si importara... A qui li importa?
A mi? No, a mi una merda. A vosaltres tampoc. Sabeu que importa?
Importa ser viral, social, reconegut i, ehh, diferent,
que com ara és món de dretes tots antisistema, que són diferents,
els altres, els que ningú representa, i tot això,
tant fa ser conseqüent amb el que es fa i en el que es pensa,
tant fa perquè som diferents, especials, joves contra corrent,
però la corrent és ser diferent, especial i anar contra corrent,
no és ser especial, és ser un ase, igual que tots, com si importara...

Mentrestant, mira, jo aquí estic, crític, diria que canviant el món,
però sóc igual que tots i simplement em rasco els ous,
a mi no m'afecta gaire perquè no ho veig senzill... Ben fàcil.
Guanya la falsedat, la por, la corrupció, la malicia, la hipocresia,
i ho veus i el cor se't para i prou, no et mereixes això,
però és cosa de parar i pensar, de veritat que no? Segur?
Jo miro al voltant i poc veig més que mentires, un mar de merda,
és més falsa la democràcia que la carn d'una hamburguesa?
Ho és més la llibertat de premsa que un tweet de rebel·lia?
Tenim, potser, algun dret de parlar de refugiats i del capitalisme
a través de mòbils construïts per xiquets i de guerres per coltan?
No crec, saps? No crec, i això no importa, no és que m'importo,
però entenc que guanyo la corrupció i la hipocresia,
no per desconeixement, per naturalesa humana, i és senzill, què som?
Una societat hipòcrita i corrupta que es representa a si mateixa,
i no vull dir d'això que han guanyat i prou, no m'ha guanyat la mort,
vull dir que la puta democràcia de medis dient a qui votar,
que les xarxes socials i els bars que fan de sacs de boxa amb la ira
i us fan suar fins a cansar-vos i deixar enrere el problema real,
vull dir que tot aquell que penso que canviar és cosa de voler i prou
és tot mentira. És una part més d'un sistema, humà, corrupte,
que tan buit se sent que s'alimenta de la pròpia destrucció,
humà, ha quedat clar, i no espereu que siga jo qui el canvie,
a mi em doneu igual, per mi moriu-vos, no tinc res a dir,
jo només estic ací, una nit més, sense poder dormir.

No veig res més trist que l'esclau que se sent ben lliure,
ni més fastigós que qui defensa a qui l'està matant, moral d'esclaus,
i no vull ser ni diferent ni merdes d'aquestes, només un home trist,
que sap que no hi ha res més que ser lliure, que la voluntat de poder ser-ho,
que qui vulga canviar canvio, i ben bé si això és el canvi que vol el món,
jo mentre ací estaré, en nits que no puc dormir per alguna cosa que dir
que em recorre i m'obliga a omplir fulls i buidar la ment, cada dia pitjor,
en un silenci en què ningú em conega, tractant de respectar-me i d'entendre
perquè, si m'importeu tant poc, tinc ganes d'ajudar-vos.