Que seguisca així
Pum! I de sobte tot es fa fosc, tot ple d'adéus,toca tancar les portes, abaixar les persianes,
comprar l'últim bitllet de tren i fugir en ell
del vell pesar d'haver de despedir-se.
I tot i això, ai, em sento tan joiós, tan bé,
gràcies al plaer de tenir clar el valor d'allò que es té,
i no haver d'esperar a perdre-ho, a enyorar,
perquè sé que toca perdre tantes coses, tanta gent,
però sé que tornarà, que no és cap comiat innecessari,
que és un curt descans d'un dels millors anys,
un descans nostàlgic, que acaba amb poc, però
han acabat pocs cursos en què un no es perda
en tot això i allò que ja no és i ja mai serà,
però del que queda, mira, he acabat amb moltes coses,
molts amics, moltes parelles, moltes etapes,
en moltes m'he sentit buit, cansat, trist,
i ara, ara que sento que cada volta menys contactes,
però més feliç i més records... Ara que més perdo,
no em sento gens buit... Potser perquè ja no sento tant,
potser he après a sentir només allò que vull i ser lliure així,
però jo, només, tractant d'entendre'm, crec que sóc feliç,
feliç de tot açò i qui m'ho diria, que sí, que ara ho sóc,
i fora aquelles merdes i aquells buits, i aquells comiats
podrits de que vaja bé i ja ens parlarem dins de dos lustres,
sento que el meu buit és buit al cos dels altres,
sento que se'm vol tornar a veure, que es creu en mi,
i això... Jo només he volgut això de la vida,
formar part de la vida d'algú. I així sentir-ho.
Diré que no m'agrada dir noms, perquè la meua ment no és de persones,
que, si parlo de gent, voldré posar més noms dels que toca,
que potser deixaré molts dels que voldria posar,
i em limito a pensar en els entrenaments de les nits entre setmana,
en els dimecres de cine i passeig, de reflexió,
i, sobretot, en tots aquells dies que adormit, a les huit del matí,
m'han rebut amb un bon dia, m'alegro de veure't
sense cap compromís ni protocol de rutina.
Jo no vull deixar ningú, ni vull perdre'm en paraules buides
i si formo part d'algú, algú ja sap que forma part de mi.
Jo només vull dir adéu, que ens vegem prompte,
que seguisca així.