Pobles
29/04/2015Estic ací, dret, mirant un món de pobles,
un món de persones que se senten pobles,
cultures que conviuen en l'harmonia del conflicte,
veig carícies, amor, il·lusió, confiança,
i realment em pregunto en quants,
en quants pobles ens hem de dividir
per a entendre que cadascú és un món
i que dins del món, tant fa, tots som persones.
Sento amb il·lusió les paraules de la meua terra,
em banya en ganes de conèixer la gent d'Euskadi,
parlo ací amb gent de Castella, Navarra, Santander,
mentre escolto amb certes ganes el parlar cantat gallec.
I d'una part m'encanta i em mou l'amor per tant,
tant i tants mons per conèixer, per parlar,
tantes formes d'entendre la vida i el que esdevé d'ella...
Però d'altra, mira, m'aclapara.
M'aclapara veure que en el fons tots som persones,
animals fills de problemes i records, consciències, pobles propis,
i en lloc d'entendre el món com un bé que no ens pertany,
volem més i més distàncies entre aquests germans.
El vent s'emporta dubtes i la pluja clama al cel,
que mentre no siguem germans d'un mateix poble,
fills de la igualtat de ser tots diferents,
mai veure'm al cel i direm: per fi, som més.