Bic a la boca
Hui tinc ganes de somriure,sortir al carrer i abraçar a qui em trobe,
buscar una xica sense massa condicions
i ensenyar-li que la llengua del poeta
no fos feta només per a recitar.
Tinc ganes de sortir a ballar,
posar-me auriculars i moure'm sense vies,
entendre que l'amor és una vida més,
buscar-me una parella i compartir les tardes,
els matins i els desvetllaments, i dels insomnis, ja,
tinc ganes de no tindre'n més.
Sense vies, pillar el cotxe i arribar fins on arribe,
passar tres nits de concert i cubates de Ballantines,
sense ressaca i matins al llit, i a la boca,
un bon somriure i un parell de pits,
ni un problema ni ganes.
Tinc ganes de besar, joder,
i a ser clar, tinc ganes d'una bona mamada,
tinc ganes de ser feliç i no viure de records,
esborrar el temps perdut del disc dur
i recuperar les carícies que he perdut.
Un pèl llarg llançat pel pit i un centenar més d'hores,
al dia, i més mesos a l'any, una quinzena,
per a gaudir de tots els colors que m'he perdut
de les cançons que no he cantat i tots els llavis per besar.
Tot el temps per a sentir. Sí. Sí? No.
No. No tinc ganes de somriure ni ballar,
tinc ganes de callar i seguir buscant algú
que no parega algú més, i mentre, quede clar,
no tinc ganes de follar-me res més que la mà,
que no fa falta cap persona, ni ganes.
No, ni ganes. Ni ganes d'això ni de res,
i vénen a donar lliçons de vida, clar,
que no en faig cas, però avui hem parlat,
i m'ha dit, simplement: Bic a la boca.