Bon viatge

Hauria d'escriure més, m'ho dic cada dia.
Fer poemes de records, guardar dissabtes,
guardar tots aquests dies d'estar bé,
vulgues que no, estar bé, feliç, a poc a poc,
i recordar, d'alguna forma, tot allò que som
tota la gent que som i de qui som part.

I de fer-ho, Hari, escolta, jo no sóc d'acomiadar-me,
jo sóc més de fer-me el boig,
de pensar poc, de fer ben poc,
de fer-me el dur, el capullo i l'interessant.
Però han sigut tres anys preciosos,
una família petita, preciosa i petita,
com una nina d'or,
i diria que et trobaré a faltar,
i no m'agrada dir-les, aquestes coses,
però ha estat tat bé... escolta,
hem estat tan bé, tan lliures...

Se'm fa dur, vulgues que no, jo sóc un ou.

I qui diria que no, però escolta, torna.
Tinc un viatge pendent allí, a la platja,
però tampoc m'agrada dir-ho,
car no he anat mai a Venezuela,
-i ho vaig dir-,
però som més adults, tinc més diners
i tinc més somnis i més ganes,
i potser convenço a Marta de no discutir uns dies,
de Juan ja sé que no, i que se'n vinga Irene,
i passem uns dies allí, com la família que som,
i que no es perda.

Escolta, que no es perda.

M'ha sortit la llagrimeta, tendra i dòcil,
com tu. De tu m'agraden moltes coses,
t'agrada escoltar, t'encanta, i fa falta,
fa falta algú que no xillo per xillar,
que no espere per a poder parlar,
tu esperes perquè t'agrada escoltar,
-potser no molt atenta-,
però ho fas, i has fet de cap,
has fet de cap car nós tots sols,
mira, ni ho vull pensar, que això ja ho saps,
que som dos vells perduts,
i sé que també em cremarà,
aquell comiat.

Però, si em premia alguna cosa, és el somriure,
hi ha gent que sí, que tot el dia feliç,
que sap centrar-se en el futur i,
al mateix temps, no oblidar-se d'un mateix.
Potser hauria d'aprendre,
però no sóc jo, ets tu,
la teua asquerosa elasticitat
i el teu humor tan directe que s'enclava,
i d'eixa ferida que, si cura,
estic segur trobaré a faltar-ne més.

Més.

I hauria d'escriure més, i dormir més,
i fer més coses, tinc poc temps,
però avui et toca a tu, i si hi ha sort,
algun dia, feliç, ja seré jo
qui s'acomiado tendre,
i els ulls plorosos, que tornen,
car fa falta Marta per fer-me el dur,
però ara no, ara ja es tard.

Bon viatge i bona nit.