Avui sí

Saps què? Avui sí, avui m'abellix estar content, radiant,
i ni siquiera jo vaig a negar-me eixa alegria, que ja toca,
perquè potser aquest poema és lleig, i què? I què si no m'agrada?
Ara sí, ara m'agrado, ara no em negue perquè sé que ho porto bé:
Un any de merda, frustració, males decisions... Tu t'escoltes?
Què et passa? Que l'has cagat amb gent. Sí, ja, és normal,
que d'errors en tenim tots, i d'errors s'aprén, i sí,
quedar amb Ana va ser cagar-la un poc, i què?
Cagar-la és quedar-se amb el dubte, no ser valent,
ara ja ho sé i ella ja ho sap i ara endavant, i he perdut gent,
vale, sí, i quanta n'he guanyada? Què no són Andrey i Vika,
que són Fran, Neus i Lucia, i la penya d'asseure's i prou,
i jo tio, i jo, i avançar i ser valent i tornar a parlar amb Berni
més enllà del pes d'un vell descosit negre que es desfia
perquè escolta, sí que pots conéixer a una persona moltes voltes,
fins i tot a un mateix, mes cal tancar els ulls, eh? Com al besar,
i saber que hi ha darrere, saber-ho i prou, i avançar, valent,
cap a un treball, cap a un nou curs, cap a un sopar a casa Sergio
perquè tio, no hi ha dies que són una merda, al Sol li sues la polla,
hi ha dies normals que estàs fet merda i prou, però té cura,
tan fàcil com obrir el poemari i rellegir on era i on estic, i fes-ho,
i rellegeix aquest perquè sí tio, avui sí, avui toca ser feliç.