D'uns ulls negres i brillants

M'agradaria tenir clar el mar en què es banya el negre dels teus ulls,
preciosos, per cert; perduts en mirades furtives al no-res,
en què penses? Dis-me, què et preocupa? Et veig tan bella i tan distant,
què esperes? Vol dits salvatges el negre del teu pèl,
vol tempestes de passió la textura dels teus llavis,
o potser penses en els crits que esperes o has rebut?
T'has perdut en l'aventura de què som i de per què?
Miren els teus ulls l'horitzó de l'horitzó de què no veuen,
brillants i foscs com forats negres que m'atrauen,
com m'atrau el negre del teu pèl, el desfet dels teus texans,
s'han desfet ells? T'has desfet tu? Deixa'm arreglar-te,
deixa'm escoltar, i perdona'm, car no escolto massa bé,
mes d'entendre les desgràcies puc donar consells,
de les ganes de besar-te puc donar consells,
car si els teus ulls perduts descansen tendres pensant en llavis,
puc donar-te la tempesta de passió que el teu pèl demana.