A la veu dolça d'avui

A la veu dolça d'avui que m'ha dit sí
abans d'un sospir meu i d'un somriure,
després d'un perdona, parles català?
I potser no et conec, ni tu a mi,
ni saps d'açò ni jo d'allò i aquestes coses,
però m'has dit sí i després t'has fet més dolça
i t'he vist traure les ales  i a la merda les cadenes,
i si no ens deixen volar? Poc m'importa,
m'has dit sóc de les illes, jo t'he dit de la frontera,
no fan falta floritures per al goig de l'aire pur,
del meu somriure al veure tatuat un braç amb un t'estimo
al meu banc del subtetrrani.

Som qui som, un món, i que no es perda.