Que buit s'ha quedat el llit sense les teues cames
Que buit s'ha quedat el llit sense les teues cames,s'ha fet tan gran, tan espaciós, tan miserable
sense l'hàbit del teu riure al dibuixar-te amb els dits,
s'ha fet tan fred sense la calor que desprén el teu cos,
s'ha fet neutre, s'ha fet un llit i prou i no un somriure,
s'ha fet res i, saps què? Potser així dormo millor,
o potser no, o potser sí però m'agrada dormir mal,
qui sap? Jo sé, i tu saps, però no ens quedem sense misteri,
a mí també m'agrada tornar a escriure.