La foscor s'endinsa en mi,

en aquell que fuig o que no es mou,

que mor inevitablement, sense contemplacions,

s'endinsa i m'atrapa, ens fem un,

ens condensem en versos a mig fer,

en nits a mig escriure,

en foc, ens fem foc que ho crema tot,

que tot ho apaga, que es fa fosc,

car la foscor s'ho endú tot i de tot fa fosc,

i del fosc més fosc i de la vida mort,

inevitablement si no s'evita,

s'endinsa en tot fins on la nit arribe,

i a poc a poc, a poc a poc et va tancant els ulls,

a poc a poc, inevitable,

i bona nit, una altra nit.