De rates sense ales

1.6.18 0 Comentarios A+ a-

Hi ha dies que no, tio, no pots, saps que vull dir?
SĆ­, d'eixos dies parlo. D'estar xafat, cansat, fart.
Com si portares la motxilla de pedres, i de veritat,
esta pesa i pesa molt, pesa i ja no sƩ com traure-la.
Escriure ajuda, sí, això m'agrada dir-me, però torna,
torna amb la constĆ ncia d'un rellotge, em desfĆ ,
em plena de dubtes i d'angoixes i em desfĆ , ho noto,
i són coses estúpides i negres, però em fan plorar,
no puc plorar, però em fan plorar, em fan voler plorar,
i és una sensació de merda, una estela d'impotència
que se'm cala als ossos com si fóra artrosis i em desfà,
no para. No pot. No sap. No vol saber-ne. Aixƭ estƠ bƩ.
Està bé perquè sóc jo, sóc jo la meua càrrega, la merda,
les pedres que diuen 'no eres suficient', i jo vull,
i jo voldria ser-ho, mes no es pot, mes vull, i crema,
crema d'impotència interna, d'una tendra desesperació
que no se'n va, que retorna i torna i torna...

No torna perquè no se'n va, només s'apaga, només fuig,
com jo, eh? Com jo. Sóc una rata. No sé ser altra cosa,
sempre fugint, sempre amb por, sempre evitant-ho tot,
fugint del dolor a tota presa, fugint d'allò que es bo,
o ho era, no ho sƩ, no sƩ si es pot tornar enrere,
tant fa ja, escolta, tant fa. Jo no vull tornar enrere,
jo vull un futur millor, mƩs amor i mƩs carƭcies,
més presencia al món i més i més, mes a mes, tots els dies,
Però no sé. No sé estar bé, no trobo la forma d'estar-ho,
de residir en eixe estat de glòria i pena, sobretot glòria,
perquè sóc una trista rata, recordes, i, de què val?
De quĆØ val tocar el cel si les rates no tenen ales,
de què em val ser millor cada dia si no sé com viure així?
Cada dia veig gent estúpida, arrogant, penosa... feliç,
i jo no sƩ, com si fos alguna cosa llunyana i difƭcil,
jo no sƩ com fer-ho. No sƩ ser suficient i em quedo curt,
i podria ser-ho fàcilment, però no sé. Potser no vull.
Ja fa anys que comença tot açò de la desídia, de l'ardor,
i tinc ben clar que em desfĆ , tinc clar que em mossega
i m'arranca la pell. I si no lluito, escolta,
si no lluito haurƩ perdut.