De rates sense ales
Hi ha dies que no, tio, no pots, saps que vull dir?SĆ, d'eixos dies parlo. D'estar xafat, cansat, fart.
Com si portares la motxilla de pedres, i de veritat,
esta pesa i pesa molt, pesa i ja no sƩ com traure-la.
Escriure ajuda, sĆ, això m'agrada dir-me, però torna,
torna amb la constĆ ncia d'un rellotge, em desfĆ ,
em plena de dubtes i d'angoixes i em desfĆ , ho noto,
i són coses estúpides i negres, però em fan plorar,
no puc plorar, però em fan plorar, em fan voler plorar,
i és una sensació de merda, una estela d'impotència
que se'm cala als ossos com si fóra artrosis i em desfà ,
no para. No pot. No sap. No vol saber-ne. Aixà està bé.
Està bé perquè sóc jo, sóc jo la meua cà rrega, la merda,
les pedres que diuen 'no eres suficient', i jo vull,
i jo voldria ser-ho, mes no es pot, mes vull, i crema,
crema d'impotència interna, d'una tendra desesperació
que no se'n va, que retorna i torna i torna...
No torna perquè no se'n va, només s'apaga, només fuig,
com jo, eh? Com jo. Sóc una rata. No sé ser altra cosa,
sempre fugint, sempre amb por, sempre evitant-ho tot,
fugint del dolor a tota presa, fugint d'allò que es bo,
o ho era, no ho sƩ, no sƩ si es pot tornar enrere,
tant fa ja, escolta, tant fa. Jo no vull tornar enrere,
jo vull un futur millor, mĆ©s amor i mĆ©s carĆcies,
més presencia al món i més i més, mes a mes, tots els dies,
Però no sé. No sé estar bé, no trobo la forma d'estar-ho,
de residir en eixe estat de glòria i pena, sobretot glòria,
perquè sóc una trista rata, recordes, i, de què val?
De quĆØ val tocar el cel si les rates no tenen ales,
de què em val ser millor cada dia si no sé com viure aix�
Cada dia veig gent estúpida, arrogant, penosa... feliç,
i jo no sĆ©, com si fos alguna cosa llunyana i difĆcil,
jo no sƩ com fer-ho. No sƩ ser suficient i em quedo curt,
i podria ser-ho fà cilment, però no sé. Potser no vull.
Ja fa anys que comenƧa tot açò de la desĆdia, de l'ardor,
i tinc ben clar que em desfĆ , tinc clar que em mossega
i m'arranca la pell. I si no lluito, escolta,
si no lluito haurƩ perdut.
