Sobre la moda i altres derivats

Poca agonia més exasperant que la de les tendes de roba, mira-les,
repletes d'objectes que es creuen gent, tan diferent, tan especial,
i tots miren la mateixa roba, com si la seua roba els definira com a sers:
Aquesta camisa reflectira el meu pensament independent
o seran aquests texans els que em mostren com a lliure i progressista?
Mira'ls. I jo ací segut al sòl, esperant que vinga seguretat a dir-me alguna cosa:
Escolta, ací no pots estar així, les tendes són per a comprar,
sí, sí, però a Madrid fa calor i el sòl està fresc, així que deixam,
i si la meua presència molesta algú i per aquest motiu no compra
roba feta per nens que cobren dos sopars al mes, si això;
no tindré cap problema en alegrar-me del meu boicot, mes no pot ser.

Full meu, mira'ls, quan d'alienat i d'alienada, sobretot i per desgràcia,
mira amb il·lusió les peces que definiran la seua essència personal,
mentre ignoren que a Turquia un colp d'estat mata civils,
una essència que els mostra diferents i progressistes. Si jo pogués...
Si jo pogués dir-te, dona, i per dona dic el noranta per cent de tot açò,
que veig als teus ulls derrota, la lluita per ser un objecte més i més agradable,
i jo vull dir-te lluita, tu estàs feta de resistir, eres molt més el teu vestit, lluita,
compren que el teu millor vestit mai sabrà dir el que dius nua
i que el teu millor nu mai sabrà dir el que els teus ulls diuen de la teua ment,
i jo vull això, vull conéixer-te així, nua de ment, no buida, nua,
vull que agafes tots els vestits que pugues i els cremes fins a cremar-ho tot,
i xilles que et dóna igual ser una més, perquè aquesta acceptació,
et farà més diferent que qualsevol vestit de gala,
i quan comprengues el que dius, també molt més bella, dins i fora,
dóna igual ser una més, dona, dóna igual perquè tu ja eres única.

En canvi, aquella i aquell que es negue a mirar més enllà, ni aigua,
no només per la desgràcia que financen amb la seua acceptació,
ni pel sexisme de tractar als altres i a un mateix com a un objecte,
que tot això són fruits del consum i del capitalisme, sou víctimes,
mes aquesta falta d'autoestima que us fa mirar-vos a l'espill,
car la moda és l'escut de les persones insegures,
podria ser invertida i revertida en mirar més lluny,
que el món no en vol d'espills, vol progressar,
així que fugiu, canvieu, lluiteu... Seguretat?
Perdona, és que a Madrid fa molta calor i el sòl està fresc i... sí, sí,
ja me'n vaig.