Perspectiva

Una curiositat respecte a mi és que sempre m'he sentit vell per a la meua edat, sempre.
Ja de menut parlava amb vells més que amb joves, i he sentit que creixo massa ràpid,
física, a l'hora d'afaitar-se als onze, i mentalment, a l'hora d'identificar-me amb qui em rodeja.
Vaig començar a beure amb constància als dotze, també ahí el primer cigarret,
als tretze em van deixar entrar a un grup de majors d'edat perquè em veien prou adult,
als catorze la primera xica, als set el primer amor, i als setze la primera dona.
I ho veia tard! Sóc tímid per a certes coses. Em costa arrancar, ja saps, em faig vell.
Amb setze buscat la mare dels meus fills, als disset la tos i la crisi, i el desamor,
el cotxe i la universitat als divuit, això és més normal, ho sé, el karate i el vi,
i ara que tinc dinou, a uns quants mesos de fer vint, saps que tinc? Perspectiva.

La perspectiva és una paraula estranya de la qual em va parlar l'experiència als quinze,
i em va dir que temps al temps, que a voltes fa falta allunyar-se per a entendre les pinzellades,
i és una cosa que no entens, un vol estar ahí i ahí lluitant i carpe diem i aquestes coses,
arriba tard, diuen, i fins i tot no arriba, jo ara crec que en tinc, riu el meu jo futur,
puc mirar enrere i veure errors on veia encerts, encerts on veia erros, i la vida i prou
on veia culpa d'altres, culpa meua, penediments i formes de canviar el passat,
ara miro enrere i és tot tan diferent...

Setze anys i buscant dona, deu meu, dinou anys i buscant dona,
i he trobat gent meravellosa, no vull dir que no, que ho són, voldria dir que totes,
però el que vull dir és que no vull arribar als trenta, que no moriré jove,
-sí, sempre he parlat de morir jove, però ara entenc que és limitar-se a follar poc-
i mirar-se a l'espill i veure que fa catorze anys, mitja vida, que vas amb la mateixa persona,
per a acabar vomitant, discutint, i sentint que volies fer coses, i que t'has nugat tu soles,
que no val pensar "l'hagués hagut de conéixer uns anys més tard", que no,
ara sé que més que penedir-se, millor no errar on jo ja he errat, i atrevir-me a equivocar-me on no.
Mai li he entrat amb serietat a cap desconeguda, mai he buscat res menys que amor,
mai he tingut un lloc on trobar-nos una família que m'he fet jo soles, d'amics,
ni m'he limitat a viure més que a contar anècdotes de dies vells.

Vull viatjar, no veure museus, vull passar anys fora de casa, un sou per a sobreviure
i deixar de preocupar-me per banalitats del dia dia absurdes i monòtones.
Vull no arribar als trenta i pensar que encara no he fet res, vull arribar amb dubtes de què més,
vull no morir-me dient 'la vida és curta', l'oficina i la rutina són curtes, la vida no,
vull decorar cada casa en què estiga per a no sentir-me un retardat més de lloguer,
ballar de tant en tant, obrir-me a més música, beure més vi i sortir per coses més absurdes,
ni buscar dona ni família, ni una feina estable, ni una vida resolta,
jo no volia complicar-me, però amb perspectiva, vull problemes,
equivocar-me pel meu compte, conéixer món, escriure i follar més, i si arriba,
seure el cap, pensar a fer-me vell i en com pagar-me la pensió, no vull pensió,
però mentre no, no res, ja prou.

I punt i a part, vull dir-li adéu a la política. A la ideologia no, clar, a la política,
sóc comunista convençut, ho veig el bé necessari al qual no fa falta fer-li pressa,
el liberalisme que ens ofega ara era una bogeria en temps de monarques absoluts,
i la història li donà la raó. I sé que la tindrem, algun dia serem més, i llavors,
trobarem alguna altra forma d'evolucionar o de morir, és el que som.
I prou de crítiques i problemes amb la democràcia! No en vull cap.
Ara ho veig i entenc que no és tan mal sistema, sé que no és correcte,
sé que és la dictadura de qui controla els medis privats i aquestes coses,
però jo visc al mateix lloc que altres votants i ells s'ho traguen diferent que jo.
La democràcia serveix de reflex d'allò que és la societat... I d'una població estúpida i putrefacta
poc pot sortir més que un govern igual o pitjor. No es troba el diamant entre el fem.
Ho sé, i ho veig. És el que té la perspectiva, no sempre és a millor.