Records de finestra
Records de finestra, màgia d'un cristall brut,ahí estic, de peus creuats, auriculars i Kase O,
conscient del somriure dos seients avant, a l'esquerra,
camisa blanca i pel marró llis, i ahí estàs tu,
deus tindre quinze o setze anys, uns ulls preciosos,
una mirada indecisa que se m'ha creuat més d'una vegada,
i m'alçaria a parlar-te, seuria ahí, amb tu,
et parlaria sense massa parafernàlia: tinc ganes de menjar-te els pits,
i estic cansat, i tot això, però deixem-ho, que pare el tren,
et follaria com mai ningú ha pensat follar-te, i no et conec,
i no és que estiga calent, més aviat em fan mal les cames,
però hi ha somriures i somriures, i llavis irresistibles,
i uns ullets de mel que et queden bé amb el pèl i, uff, sospirs,
et besaria la pell de passada, de passada com no et veuré mai més,
i dels versos que et faria, tu tan prop i tan poc nua,
si alguna remota casualitat ens presentara; no som ningú,
i que s'estavelle el tren, que tinc ganes de besar-te el coll,
i que me'l beses... Tu... Castelló, t'estàs alçant,
tinc bons records, de tren també, fem-ne més,
fem-ne més de quatre fills, catorze, i deixem noms...
Que brusc, que brusc que és l'amor, ja baixes,
que poc dura i que llarg és.