A falta de tu
A falta d'una pell a curt termini,d'una nit, un llit, un crit d'anhel i d'enyorança;
a falta d'un motiu que riu si diu
que no té cap raó per despertar-se i viure més;
a falta d'uns ulls blaus, verds, negres, salvatges,
que m'arrapen quan em miren i em despullen
i em facen sang, per a llepar-me la pell
i el coll i el que la pell amaga
quan m'arranquen la mirada si no és goig,
més aviat tragèdia, decadència, d'enyorança;
a falta d'uns dits que es desfasen per la meua esquena,
que passegen pel meu cap fent parada en les orelles
per a dir-me paraules que només s'entenen murmurades,
així com versos, en prosa, en silenci,
descripció en prosopopeia que cobra vida i balla
quan dos ventres s'aproximen definint el que s'ha dit;
a falta d'uns pits que es deixen vore,
d'uns mugrons que es deixen tastar,
fregar, besar, caçar, entendre,
dibuixant la recta exacta entre el cel i la toma de terra,
i així el triangle inscrit del raig que no cau,
s'eleva, s'anima i balla;
i a falta d'un somriure i de les dents més tendres
que es puguen entendre de l'exactitud
de ser feliç pel banal motiu de ser-ho,
a falta d'un món en què evadir-se i estimar la vida,
a falta d'un amor en què trobar-se i estimar el món,
a falta d'un futur més eloqüent,
a voltes penso en tu.
A falta d'una ment capaç d'analitzar el temps,
de l'autocrítica i la crítica, de resultar-me interessant,
complexa, atractiva, follable;
a falta d'uns llavis que besen meh i que parlen wow,
capaços de fer-te i fer-me disfrutar més
d'una conversa sobre res, d'un passeig de no retorn,
d'una veu tan dolça i segura
que s'oblide en segona posició la fel·lació que sap a poc,
el sexe que sap a poc, la llibertat que sap a poc,
perquè em falten una pell, un motiu, uns ulls,
uns dits, uns pits i un viu somriure,
i en ell un món menys fosc, un amor menys fosc,
un futur menys negre i una conversació més dolça,
blanca, nívia, clara, neus; una vida més feliç,
car em faltes tu.
I aquí t'enyoro i no et conec, sorpresa,
i, ¿qui bé diu que no és correcte
estimar i enyorar allò que no es coneix?
Trobar a faltar el futur, quina tendresa,
no et conec, amor d'hivern, no et conec,
tot i que he sentit parlar de tu als meus somnis,
que et desitgen i em recorden
que, a voltes, penso en tu.