Tot allò que ja no pot ser

Mai sabré fugir del teu cos,
d'aquells arraps a la nuca
quan jo era damunt i dins teu,
i tu eres baix i envoltant-me,
atrapant-me als teus pits
entre arraps i carícies,
i parar a riure,
i a viure, dins teu,
i tu envoltant-me
entre les cames i els pits i els arraps
i tot això i allò
que ja no pot ser.