Soneto V - Mor
Jo, em vec acariciant la teua neu,llisa i omnicient, suau grau i blanquerna,
vull perdrem en tu, no trobar terra ferma,
partir sense tastar-te: el pecat mes greu.
Preciosa plaeria privada de preu,
donada, efímera com una espurna:
Visual de nit, present en vida diurna,
Vols que sempre estiga, saps que et dirà adeu.
Mor la textura dels meus llavis rosats,
si falten versos, si no estem en contacte,
si els teus ulls daurats no son el meu regal.
Mor meva ànima, si no estàs al costat,
si el meu súbdit cos anhela el teu tacte,
si la vista em tortura amb no veure't mai.